Zona: Agulles
Dificultat obligada: 6a+/Ao
LLargària: 100 m (35+25+40)
Equipament: Parabolts
Material: cintes, opcional estreps
Orientació: Sud
Aproximació: Aparquem a Can Massana, agafem la pista fins al Coll de Guirló, agafem el corriol a mà dreta i ens portara a la Portella.
Descens: Rappel curt, per la via normal (cara est).
Oberta: J.Cerdà
Fent el ronso s'ens ha fet ben tard. Arrivem a Can Massana i el cel ben negre, no sabem si plourà o s'aguantarà. Voliem anar a Frares i quan pasem per la Portella decidim quedar-nos-hi.
El Sergi no l'ha fet mai i jo unes quantes vegades, però és una via que sermpre t'agrada repetir i decidim de fer-la.
L1 III+ (35m)
Puja el Sergi. Llarg fàcil però només amb una assegurança, ell n'hi posa alguna d'extra.
L2 6a (25m)
Em toca a mi. Li dic al Sergi de fer-lo jo, doncs és el llarg que més m'agrada.
Comença amb una assegurança una mica llunyana i un pas exposat per la gent baixeta com jo. Sort que porto el meu amic Frog i m'ajuda a poder xapar rapidament. Els quatre primers metres son els més dificils del llarg i després comença a ser més facilet. Després el llarg va franquejant a la dreta cap a la reunió, que es fa sota del sostret.
Fotos: Sergi
A Punt de xapar. Després del pas de 6a.
R2 ( reunió en la que m'he posat ben cómoda per poder assegurar) Foto:Sergi
L3 6a+(Ao) 40 m
Comença el meu company amb un bon sostre, on hi ha un parabolt que protegeix el pas i després es troba amb un pitó. Amb quatre pasets es supera lo més difícil, però quins pasets!
Fa una reunió intermitja, per poder controlar més el tema de cordes.
Ja comença a tocar bé el vent, amb tanta força, que sort que vaig de segona.
Abans del sostret, sortint de la R2
Ara sí, el pas
Sortint del sostre
L3 (intermig) IV
El Sergi em diu que continui jo, per no tenir que moure tota la corda. Fa un vent increïble, xapo la primera assegurança i em quedo ben parada, el vent se m'emporta, no puc continuar. M'hi estic una bona estona i aprofito les petites parades de l'aire per agafar-me a preses ben grans per poder descansar i que el vent no se m'emporti, faig tres paradetes i arribo a dalt amb molta dificultat.
És el dia que ha picat més el vent, mai havia experimentat a Montserrat això de que el vent sigui capaç de poder-te emportar.
Fotos: Sergi
Agafada be a la roca i enganxat tot el cos a la paret
No hay comentarios:
Publicar un comentario