domingo, 29 de abril de 2012

Montmalús

Altura: Pic 2781 m
LLoc: Andorra (Grau Roig)

Amb aquests dies de pont  i la incertesa del temps, vam decidir a última hora d'anar a esquiar, feia molt temps que no feim res de neu i les ganes ja eren massa.
 
Decidim una sortida ràpida i a prop, al Montmalús (Andorra). Ens vam llevar ben d'hora, i a fer quilometres.

Quan vam arribar a Andorra, semblava un pais mort, sense gent, és clar que era molt d'hora, pero al baixar de fer l'activitat em vaig quedar parada de la poca gent que hi havia, gens ni mica de trànsit. Mai ho havia vist.

 Al fons el Montmalús



Continuo explicant una miqueta. Deixem el cotxe al segon pàrquing de l'estació d'esquí de Grau Roig a 2105 m , agafem la pista que hi ha darrera de l'edifici d'assistència medica, on ja ens posem els esquis. Comencem a pujar la pista que va fins l'estany primer 2100 m. El creuem per una zona factible del riuet on hi ha un pas de pedres. Anem pujant tot cap a la dreta, fins arribar al coll,  i baixarem per pujar per l'altre cara nord-est del Montmalús.


Creuan el riuet, que no es lo meu




Al pujar al coll abans del cim, deixem els esquis i ens posem grampons, ja que hi havia zones glaçades. Amb força vent anem al cim, un cim molt espaiós i ben pla.



anat cap al cim (foto: Sergi)
 foto cim


Baixem de nou al pla, ens posem els esquis i comencem a esquiar. Bé és un dir, no em movia. Estava una mica nerviosa perque em quedava ben clavada, i després de donar una petita tombarella amb una caiguda, estava acollonida.

 abans d'encerar els esquis
després
El Sergi va fer-me una mica de bronca per no cuidar els esquis, té rao, els tinc abandonats i farà 3 anys que no faig cantos ni els encero. Questió: que la Silvia estava amb molta por, i el Sergi va treure la vareta màgica, un tub de cera. "Vinga, treute els esqui que t'els mig encero". Sort d'això, que els esquis van lliscar la primera pala.

 Hi havia neu molt humida, que després anava millorant, fins a la meitat de la baixada, on la neu era més compacta i la capa de sota era dureta.

Vaig agafar més confiança als esquis, i no va ser tant dolenta l'esquiada. Estic contenta d'haver vingut.

Uns metres abans d'arribar al cotxe va començar a caure neu granulada.

sábado, 28 de abril de 2012

Via Gam

Via: GAM (Portella Petita)
Zona: Agulles
Dificultat obligada: 6a+/Ao
LLargària: 100 m (35+25+40)
Equipament: Parabolts
Material: cintes, opcional estreps
Orientació: Sud
Aproximació: Aparquem a Can Massana, agafem la pista fins al Coll de Guirló, agafem el corriol a mà dreta i ens portara a la Portella.
Descens: Rappel curt, per la via normal (cara est).
Oberta: J.Cerdà

Fent el ronso s'ens ha fet ben tard. Arrivem a Can Massana i el cel ben negre, no sabem si plourà o s'aguantarà. Voliem anar a Frares i quan pasem per la Portella decidim quedar-nos-hi.

El Sergi no l'ha fet mai i jo unes quantes vegades, però és una via que sermpre t'agrada repetir i decidim de fer-la.




L1 III+ (35m)

Puja el Sergi. Llarg fàcil però només amb una assegurança, ell n'hi posa alguna d'extra.



L2 6a (25m)

Em toca a mi. Li dic al Sergi de fer-lo jo, doncs és el llarg que més m'agrada.

Comença amb una assegurança una mica llunyana i un pas exposat per la gent baixeta com jo. Sort que porto el meu amic Frog i m'ajuda a poder xapar rapidament. Els quatre primers metres son els més dificils del llarg i després comença a ser més facilet. Després el llarg va franquejant a la dreta cap a la reunió, que es fa sota del sostret.




 Fotos: Sergi
A Punt de xapar. Després del pas de 6a.


 

 R2 ( reunió en la que m'he posat ben cómoda per poder assegurar) Foto:Sergi


L3 6a+(Ao) 40 m 

Comença el meu company amb un bon sostre, on hi ha un parabolt que protegeix el pas i després es troba amb un pitó. Amb quatre pasets es supera lo més difícil, però quins pasets!

Fa una reunió intermitja, per poder controlar més el tema de cordes. 

Ja comença a tocar bé el vent, amb tanta força, que sort que vaig de segona.

Abans del sostret, sortint de la R2
Ara sí, el pas
 
 Sortint del sostre


L3 (intermig) IV

El Sergi em diu que continui jo, per no tenir que moure tota la corda. Fa un vent increïble, xapo la primera assegurança i em quedo ben parada, el vent se m'emporta, no puc continuar. M'hi estic una bona estona i aprofito les petites parades de l'aire per agafar-me a preses ben grans per poder descansar i que el vent no se m'emporti, faig tres paradetes i arribo a dalt amb molta dificultat.

És el dia que ha picat més el vent, mai havia experimentat a Montserrat això de que el vent sigui capaç de poder-te emportar.

 Fotos: Sergi
 Agafada be a la roca i enganxat tot el cos a la paret

Ressenya escalatroncs








sábado, 21 de abril de 2012

Via Esperó Nou i Prou

Via: Esperó Nou i Prou
Zona: Montanissell - Serra de Sant Joan
Dificultat obligada: V+, A1
LLargària: 155 (50+40+25+50)
Equipament: Espits, clau i pont de roca (semi-equipada)
Material: Jocs de friends i tascons
Orientació: Sud
Aproximació:  Pista entre Organyà i Coll de Nargó per Montanissell. La via es troba en el sector central, després d'una masia situada al costat de la pista.
Descens: Caminant per la canal de l'esquerra de l'esperó.
Oberta: Remí Brascó i Joan Jover 26/11/2000
Fotos: Sergi (com el dia la meva càmera es va quedar a caseta)


Ha estat un dia de molt fred i aire, i ens ha fet plogim i una mica de neu. Però tot i que jo no tenia tampoc un bon dia ha sortit tot prou bé.

Peu de via
L1 (V+) 50m

El primer llarg és una mica brut, ple d'arbres que fan molt fregament amb la corda, hi ha molta terra i poca roca. Decideixo de fer la reunió abans del clau i l'espit del pas de V+, en una savina.
Continuo i ara si que puc fer el V+, una placa amb pocs peus i una fissura lateral petita per les mans. Abans ho intento fer seguit però la corda feia molta tensió i decideixo baixar i fer la reunió a la savina.



Primera assegurança que trobem a la via, ens indica per a on comença

Troç brutot


Pas de V+

L2 (V+) 40m

Comença amb un franqueig a la dreta, una mica brutot, per anar a parar a una placa sense assegurançes i després a una panxeta a on està el pas de V+, sortint amb escases mans i fent un pas de valor.



Pas V+

L3 (V+) 25m

Per mi el més maco de tots. Jo portava un dia una mica negre, com el temps. He començat a escalar, fins arribar quasi a l'assegurança i m'ha donat un daltabaix. Por, negativisme i moltes coses que han sortit en aquest llarg, quem'han fet decidir a baixar d'un friend i deixar al meu company que continui ell.

Després del pas de V+, que transcorre en una fisura que va tota l'estona per sota del sostre, ens hem de col.locar a sobre d'ell. I és el que fa mes por: superar aquest tram i anar d'una paret a l'altre.


abans del pas de V+


L4 (A1) 50 m

Comença amb un desplom amb escases presses però ben assegurats els passos amb més compromís. La sortida de la segona assegurança és una mica delicada i s'ha de mirar molt bé, dons no hi ha moltes posibilitats. Però el Sergi ho fa molt bé, possa assegurances a base de friends i algun tasco, que després em costen una mica de treure.






Ressenya Joan Jover

domingo, 15 de abril de 2012

Via Ringo Starr

Via: Ringo Starr (Agulla del Romaní) roca 164
Zona: Frares Encantants
Dificultat obligada: V+
LLargària: 100 m (30+45+25)
Equipament:  espits, clau i arbust
Portar: Camelots nº 1, 0,75, bagues i cintes.
Orientació: Sud-oest
Aproximació: Des de can Maçana arribem al refugi vicenç Barbé i seguim el camí cap al Pas del Príncep. Passat el torrent del Lloro i després d’una bona pujada, trobem el camí de l’alta ruta dels Frares (marques blaves) i el seguim cap al nord. Al cap de poca estona de caminar planerament, intuïm el peu de via a a mà dreta, al qual hi arribem després d’una breu pujada.   
Descens: desgrimpant la via normal de l’agulla del romaní  pel cantó est, cap al coll de l’agulla. Seguim la canal situada al sud-est i ens retorna a peu de via. 
Oberta: Òscar i Albert Masó 02-02-2011



En aquesta zona mai hi havia estat i és molt maca, tranquila i solitària.

L1 (V+) 30 m

Llarg maco, senzill i fàcil d'equipar, culminant amb una panxeta, una mica atlètica, que no la faig netament. Degut a la roca trencada, no em fio de les presses de mans i m'agafo a la cinta per superar el pas.
R1 en un arbre.


L2 (II)
Llarg de tràmit per arribar reunió 2, també en un arbre.

L3 (V) 45 m

El fa el Sergi, és el llarg més maco i d'estil clàssic, que va per una fissura amb dos claus i uns arbusts per a assegurar. Roca bona i fissura disfrutona.




L4 (III+, IV) 25 m

A l'últim tram surto per la placa, amb bones presses i assegurança en un arbust.
R4 arbust. 




baixa de l'agulla, desgrimpada




(Canal de baixada)

(resenya la noche del loro)

sábado, 14 de abril de 2012

Via Josep Fatjó Gené

Via: Josep Fatjó Gené (Serrat de la Palomera) Cim Sud-est
Zona: Ecos
Dificultat obligada: V+
LLargària: 55 m
Equipament: Parabolts, espits, clau i pont de roca
Orientació: Sud-est
Aproximació:  Desde Can Jorba, el cami de la Palomera, al costat de les vies esportives del roc de la Palomera 2.
Descens: Rapel 40 m
Oberta: Òscar i Albert Masó 10-03-2012

Via molt maca amb roca excel.lent i un recorregut lògic. Via molt recomanable.

Vistes de la via.



L1 (IV+) 30 m

Comença el Sergi, llarg maco amb molt bona roca. Supera un mur de roca molt bona i va seguint la traça lògica, fins arribar a la reunio a mà dreta.



                                                                                  (Sergi fent al primer llarg)


(Foto: Sergi)
 

(Pot de la resenya i resenya dels Maso)



L2 (A1,V+) 25 m

El faig jo, l'estrep no s'em dona molt bé, pero no pujo tant malament. Sortir de l'estrep fa una mica de por, pero ho supero. Després la via s'en va una mica a l'esquerra on apareix el pas de V+, que surt bastant bé, i arribo a la R2.

Un llarg divertit amb estrep i lliure.



(foto:Sergi)


resenya: noche del loro